La trilla 5,La trilla 1

http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/08/la-trilla-5la-trilla-1.html

La trilla 5, La trilla 1

Estendre: Del mún de garbes que se habie fet al carrechá, se anaben agarrán y se estenien per tota la era. Se soltaben les soguetes y se guardaben fora de la era, encara que sempre sen olvidabe alguna, que mes tart, al trillá, se enrollabe als silindros del trill y, al no podé doná voltes, fae mun, en ve de rodá y trillá la palla, ñabie que pará, eisecá lo trill, lleva la sogueta, torna a estendre lo mun que havie fet, y a seguí trillán.
Cuan ya estaben les garbes repartides per la era y sense soguetes, en les forques se estenien be les espigues, procurán que quedaren totes soltes y sense grapats, ni muns, si ñabie algún clá, se portabe un atra garba y se replenabe.
A la charrada anterior ya se ha esplicat les tres formes de estendre.
Trillá: Ará se posae lo trill damún de les espigues y se chunie lo animal o animals que anaen a treballá. A camins se posae detras del trill de silindros, lo de pedriñera, en un pes damún, pa chafá millo la palla.
Una persona se ficave damún del trill y escomensabe a doná voltes, procurán pasá per tota la trilla. Los demés sen anaben al hort, que estabe debais de la era a fe unes atres faenes.
Repetá les bores: cuan habie pasat micha hora o un poquet mes, ne venie un y, en una forca, anabe agarrán les espigues de la part de defora de tot lo rogle de la trilla, les que quedaven llun y lo trill no les podie alcansá, y les tirabe dintre del rogle pa que se pugueren trillá milló. Si la forma de estendre havie segut ñaben tonga o “rollet” se repetaben tamé les bores de la part de dintre y se fae lo matéis que a les bores de defora.
Rechirá: A la hora o aisí de haber escomensat a trillá, o cuan les espigues de la part de damún ya estaven prau chafades, puchae la chen y rechiraben la trilla (li donaben la volta, lo de devall u posaen a dal), aisó se fae en les forques, anan donan la volta total a les espigues. Cuan se acababe esta faena, la persona que habie trillat la primera hora descansabe y un atra ocupabe lo seu puesto y ell a treballá al hort.
Tot aisó se fae los camins que fare falta hasta que les espigues estigueren ben trillades.
Si no amenasabe troná, se parae pa diná, se anabe a abeura al/als animal/ls y sels disabe descansá un poquet, pa que pasturaren y pa que se revolcaren a la tiarra pa intentá llevas les mosques de damún que, en la caló, estaben mol pesades y s’els posaben a les tocadures y hasta los faen sangoneres.
Si ñabie nugols a la vista y según del costat que vingueren, no se parabe ni pa diná.
Al atre costat de la vall, ñavie un atra era, allí treballaben un matrimoni machó y un d’els fills, resien casat, en la seua dona.
Un dia que ñabie perill de troná, lo Luiset estabe donan voltes en lo trill; a la sombra del casalisi de la pallisa menuda estae lo rubio, tapat en una borrasa, intentan dormí la siesta, mentres arribabe la hora de repetá les bores.
De momen lo sagal veu que al atre costat, la parella chove está a la sombra, fen la siesta, pero de una manera rara, ella té eisecades les faldetes y ell los pantalons baisats. Lo sagal, la curiosidat dels críos, arreabe a la mula cuan lo casalisi no li disabe veure la funsió, y anabe a poquetet cuan lo espectacul ere a pantalla completa.
Lo rubio que, aunque li faltabe un bras, se enterabe de tot, li va pareise rara la forma de trillá del sagal y va aisecá los ulls, cap a un mirave lo crio y mentres diebe “serán marranos” se va eisecá de la borrasa y va muntá al trill, a la bora del crio, sense disali veure res mes.
Lo menut tot enfadat, pensae pos aisó tamé u fan los gosos y ningú tape res.
Lo rubio no va entendré que alló ere un d’els trevalls mes vells del mon. Lo que si que tos puc dí que als nau mesos no va naise cap de trilladó menudet. Igual n’ols van disá feu tranquils, feu be. Encara que yo crec que estaen tan ensenegats que no se van enterá de que tenien espectadós, sense pagá res per imaginás, perque no se veie res, la funsió.

Seguirá ......