Prinsipis 6

Prinsipis 6

Cuan anaem p’els campos, pintán torres de llum, teniem que beure molta lleit, perque lo alumino que utilisaem ere mol venenós. Teniem que desintoxicamos y la lleit fae eise trevall.

Van arrivá los examens, un atre camí me habien engañat, ¡Inosén!, no ne ñabie prau en sé un chic normal pa sé polisía; fae falta estudiá y mol. Me van suspendre. Un entropesó mes, una crosta mes al cos.

Mentres trevallaba de pintó, habiem pintat, cases, pisos, colegios, torres de llum, de tot, no faem asco a res. Al colegio ñabie chiques, casi de la meua edat; de aisó si que no me habien preparat res; ere una asignatura nova. Cuan les veia algo dintre de mi, se movie. Y si ya ne veia alguna que resaltae, a la meua edat y com estaba yo de aprendis en eise tema, me resaltaen casi totes.
Un domenche, per la tarde, estaba estudian. Sone lo teléfono de la pensió. Luis, te criden. Diga?. “Soc una chica que coneises, mos podem veure?,  te espero, dintre de micha hora, daván de la diputasió, a la plasa de España.” Y va penchá.
Me va disá sense palaures, encara no sabía que a eise puesto quedaben los amics y les amigues, los novios. Ere lo puesto de les quedades.
Allí teniu a Luiset, duchanse en un momen, no volie fe oló a pintura, se va posa micha botella de colonia a granel, de eisa que venien al sepu del mercat, en botelles de litro y mich. Ere la que gastae com ambientadó y com colonia, no se podie comprá una de marca.
Vivie a una pensió del carre Escoles Pies, ara Cesaraugusto. De allí a la plasa de España, ñabie, ñá, sinc minuts. Anae conten, intrigat, ¿quí serie?, serie guapa?, claro, com totes. Va escomensá a chulá, fae mols tems que ya no chulae. Per dintre, tremolons a tots los costats, sobre tot per la esquena; per defora, lo jersey negre que li acabae de fé sa chermana, encara n’ol habíe estrenat; a la borchaca portae dos billets de un duro (sinc pesetes), eren los radés dines que li quedaen.
Pero, ¡Inosén!, va arrivá a la porta de la diputasió, va escomensá a mirá y a mirá a totes les chiques que estaen esperán allí, ñabie moltes, pero non coneisie a cap, va doná dos o tres voltes, cap se li va arrimá. Ya ere la hora, vach a esperá, se li aurá fet tart…..¡Inosén!. Va pasá una hora. No res; va mirá per daván del tubo; no res. Micha hora mes; no res. O la chica habie tengut vergoña o li habien pres lo pial; Se va posá colorat y en la coga entre les garres sen va entorná a la pensió, ere la hora de la sena. Ya no chulae. Per qué no li habien enseñat res sobre estes coses?. Eren les dones, les chiques, tan roines, tan perilloses, com los dieben los retós???
Bueno del viache a Madrid pa examinás y pa catechá, habie eisit algo bo. Se va trová en un chic que acabae de aprobá pa polisia y que habíe estudiat en ell al seminari. Li va aconsellá, bon consell, que se preparare atre camí, pero en un home de Saragosa que u fae mol bé, que anare de seua part, sino nol agarrarie, perque tenie mols aspirans.
Aisí u va fé, va aná a veurel, de momen no podie sé. Comprat este llibre a esta direcsió de Madrit y dintre de dos o tres mesos ya te cridaré.
Va arriba lo llibre, eren sesanta y vuit temes, sinc págines cada un, sen setanta fulles de lletra mol menudeta. Tenies que dependret cada tema, les sinc págines, de memoria, de carretilla, pa diles, perque lo exámen ere oral, en menos de diau minuts; y aisí los sesanta y vuit temes. Lo primé día que anaes lo profesó te fae sentat a la bora de un que se estae preparán fae tems y te fae escoltal com “cantae”  la llisó. Si, al veure la velosidat de di los temes, no te desanimaes y volies seguí a daván, te admitie. Va ñaure temes que no vach podé baisals de dotse minuts, pero ne va ñaure atres que, m’els sabía tan de carretilla, que los dieba en menos de sinc minuts. Y ñabie mols aspirans que eren mol millos que yo.
Ademés d’els inconveniens del estudi; lo tems pa feu; y la memoria; estae la dificultat de que tot ere dret (derecho) y ya sabeu que les leys cambien mol a suvín. Entonses estaes estudián un tema avui y cuan lo tornaes a estudiá al cap d’els mesos, te diebe lo profesó, “tens que cambiá asó y alló, perque an fet una nova Ley que u cambie tot”, ere com si tornares a escomensá a estudiá. Y aisó pasae mol a menut. Un atre grasó al camí de la vida de Luiset. Y van…….

Seguirá.....