Santantoni

Santantoni.

San Antoni, Valjunquera, Fresneda, chapurriau, diablets


Lo atre día Olga Celma, amiga del agüelo “Sebeta” y damún de la Fresneda, veina de la Aldea, se preguntáe per qué alguns, al seu poble, se vestíen de dimonis (diablets) lo día de Santantoni y anáen en vimecs corrén detrás del chiquets y disanli señal a algún. La dona se queisáe que no haguere arrivat la historia que esplicare eises coses.

Lo agüelo ha investigat per ahí y vol intentá contestali, encara que asó no va a misa, sol son opinions del agüelo y se deuen quedá aquí a la nostra paret, a la Aldea, entre la familia.

Te conto:

Antonio va naise a un poble que li dieben Comas (per la part de abais de Egipto), o sigue mol llun de aquí.

De mol chove (vin añs, dels de entonses) va pensá que la seua vida serie milló si fae com lo nostre ermitañ (lo siñó Enrique), va vendre tot lo que tenie y los dinés que va traure los va reparti entre la chen, sobre tot los pobres que ñabíe per allí.

Se va retirá a viure com los ermitañs, al monte, achudán a uns atres ermitañs que estáen com ell per lo campo. Al mateis tems cuidáe dels animalets que ñabie per lo voltan, los animalets li volien mol.

Conte la leyenda que un día se li va arrimá una jabalina en los seus jabalinets siegos: Ella li miráe demananli achuda. Diuen que ell va curá als menudets y desde entonses ella se va quedá a la seua bora, cuidanlo y defenenlo si se arrimáe algú perillós. Per aisó a les fotografíes apareis en un gorrino a la bora, casi sempre als seus piaus.

En vista de tot lo que fae, ademés de resá, lo dimoni, igual que li va fe a Deu nostre siñó cuan se va retirá a fe dichuni al desiart, lo tentáe y lo provocáe dienli quel seguire a ell que li donarie moltes coses y milló vida.

Antonio li contestáe que estáe mol be com estáe y que no li fáe falta res que ne teníe prau en los animalets y en la vida que portáe, resanli al seu Deu.

(Este podríe se un anteseden dels diablets, mes aván ne dirém un atre.)

La seua fama va corre per lo terreno y va ñaure mols atres ermitañs (lo Enrique, encara no habíe nascut) e inclus chen normal que se li van arrimá perque volien viure com ell. Per aisó se li considere com lo fundadó de la vida en monasteris cristians. De ahí lo nom de Abad. Antonio Abad.

Pero ell volíe está sol en los seus animalets y se va retirá més a dins, al monte Colzim, prop del Mar Roch, completamen sol, bueno en los bichos, eisos nols va disá may. De ahí que se li fare patró dels animals.

Un tems después va torná a la llum pa luchá contra la herejía del Arrianisme. Allí va está en San Jerónimo. Conte la leyenda que lo corv que tots los dies li portáe un pá, al arribá Antonio, desde eise día va escomensá a portals dos pans. Cuan més tart se va morí, Antonio lo va enterrá, achudanli la jabalina, dos leons y més animalets. Per aisó es tamé lo patró dels enterrados.

Conten que va viure hasta los 105 añs y que ell volíe que lo enterraren a on no u sapiere dingú, pero no li van fe cas y los seus osos prime van está a Alejandría y mes tart a un monasteri de Fransa.

La fama que va tindre, perque los seus seguidos se van dedicá a cuidá als malals més graves (leprosos, peste, sarna y aisina) va fe que se creare una Orden de los Caballeros del Hospital de San Antonio (los Hospitalarios, la Orden del Hospital).

Lo 17 de chiné la iglesia selebre la festividat de San Antonio Abad, com se coneis a tots los pobles de España o Santantoni, com se coneis a alguns dels pobles de la nostra tiarra. Ña molta devosió y se li considere com a protectó dels animals. A alguns pobles se posáe la peaña en lo San al mich de la plasa y la chen pasáe, en los animalets, donanli la volta.

Ña pobles que tenen alguna costum espesial eise día, algúns, com la Fresneda, se revestisen de diablets y perseguisen als chiquets, algún mes “animalet” quels atres fa aná lo vimec en masa forsa.

A la nostra tiarra ha pogut influi que al sigle XIV lo obispo de Tortosa va portá la devosió a aquell terreno y de allí, posiblemén, se va estendre a la sona de Valensia y als nostres pobles.

Ña tradisions espesials a mols pobles, per ejemplo a La Alberca (Salamanca), disen un gorrino solt pel poble y se alimente durán tot lo añ, de lo que li van donán los veins, cuan se fa gort lo maten y venen la seua carn, les magres, los embutits y tots los dinés que trauen los donen pa una bona causa.

Com a estes feches se solen matá los gorrinos, per uns atres pobles, fan la “replegá”, anán per los carres dels pobles y de les cases los donen “coses” de la matansa; después fan la subasta y los dinés se entreguen pa alguna nesesidat. Algún poble u done pals quintos pa fe les selebrasions de la festa de éstos.

Ña moltes opinions sobre este san particulá: Uns camins rodechat complétamen per demonis (¿ya te va sonán Olga?), que li fan tota clase de tentasions y martiris (com si fore en los vimecs, eh Olga!), uns atres del animalets, uns atres com a un solitari (¡Enrique!!!!, encara que no diuen res de aigua en foradets), y unes atres com lo flare – Abad - de una Orden de convens.

 FIN.



La gran estafa LEGAL

La gran estafa LEGAL.

Avui lo amic del agüelo, lo Ermitáñ, ha ficat una charrada sobre que ara casi tot lo que tens que fe, en lo ofisial o en lo privat, ña que feu per INTERNET y arreglat com pugues.

Me pareis mol be la teua charrada. Disam que afechisca algo: air eisíe al Heraldo: en los radés sis mesos han entrat 400 funsionaris més a la D.G.A.. Ara ya ne son 45.000. No ña cap de empresa que pugue aguantá eise gasto en personal.
Y ara te esplico per qué te conto asó.

La gran estafa LEGAL,DGA, funcionarios,funsionaris, gobern,gobierno


Air, per de matí, vach aná a Hacienda -sentral- per un asunto de I.V.A. Había tingut que demaná sita previa, per INTERNET. Cuan me va toca lo turno li dic al funsionari: "ting que ingresá una cantidat, més de sisens euros, y com no u sé fé, ving a que me achudo".

Contestasió: "Aisó no u puc fé perque natres aquí NO FEM RES, sol informám. U te que fe per INTERNET."

“¿Pero no me pot dí, cóm se fa?. No, ya li hay dit que natres no fem res y encara que li envía a un atre mostradó allí tampoc li u farán, perque aquí natres (va repetí, per si no me había enterat) no fem res. U te que fe per Internet.

Tot trist, en lo cap cacho, en lo pincho que me pensaba que era yo, vach torná a casa. Vach ensendre lo ordenadó y después de micha hora vach arribá als "modelos" o "formularis".

Un atra micha hora intentán aplená aquell papé liós. Cuan ya estaba dels ñervis y no trovaba lo camí, me vach enrecordá que ting un amic que te una gestoría.

Lo vach cridá y enseguida me va resibí. Li vach esplicá lo meu problema y me va di tres coses: 1. Te u farem. 2. Pero lo trevalladó que fa estos asuntos está fen un curs per INTERNET pa sabeu fe. y 3. Menos mal que has vingut, perque si te equivoques en un cuadret, te posen una multa de tresens euros. Me vach quedá en la boca ubiarta. O sigue que no ere fasil aplená lo papé dichós, que dingú te ha esplicat cóm feu y damún si te equivoques, MULTA.

Tos au donat cuenta: anaba a pagá, a ingresá una siñora cantidat, pan ells. Y ni siquiera aisí me van voldre achudá. Lo trevall que avans fáen ells, ara te lo has de fe tú.

Li vach preguntá “y ¿si no tinguera ordenadó, ni internet?”. Contestasió: “eise es lo seu problema, sol fach lo que me diuen, aisó u manen les leys”.

Me van fe pasá un rato ruin, ficanme colorat davan de la fila de chen que ñabíe (algún encara se enfotíe, debíe pensá pobre desgrasiat, aisó li pasé per no está al día, per se vell, un anticuat), después sufrín hasta trová lo papé que tenía que umplí, mes tart al veure que no u sabía fé. Y, al remat, acudín a una gestoría a la que tindre que pagá per fe un trevall que avans u faen los funsionaris.

Y encara ne nesesiten 400 més, pa: “AQUÍ NO FEM RES”.

Avans, cuan yo era chove, fa mols añs, per lo menos te disáen la duda de si te u farien al día siguien cuan te dieben “VUELVA USTED MAÑANA”.
Ara ni aisó.

Tan lo presiden de la D.G.A. com lo alcalde (sí en minúscules ya u sé u hay posat volen, sol puc fe asó de lo enrabiat que estic) han agrait a los seus amics les achudes quels van fe pa arrivá al carrec. ¿Cóm? Posanlos de funsionaris tecnics, en uns sueldos de allá dal.

Lo roin es que asó u han fet ells y u fan tots los carrecs grans o menuts de totes les escales de la administrasió y claro arrivém als 45.000 funsionaris a una autonomía menuda com la nostra. ¿Cuans ne ñaurán a nivel nasional? Y menos mal que a estos nols ha donat per posá embajades per lo mon.

Arriven a dal y se creuen algo. A repartí lo que no es dells, perque eisos dines son de les pensions dels chubilats, dels servisis dels malals, dels hospitals sense fe, de les carreteres sense arreglá, de les autovies sense fe, de les escoles dels menuts sense calefacsió ni minchadó…..etc. No tenen compasió de dingú. A repartí, a repartí, pero sol pals seus.

Va ñaure un momén que (¡INOSÉN!) me vach creure una promesa cuan les elecsions: Asó se va acabá. ¡Mentira!, no sol seguís igual sino pichó, perque cuan puchen los colorats no lleven los enchufats dels blaus, pa que, dintre de cuatre añs, ells no llevon als que ara vach a ficá yo.

Y aisó va creisen y creisen y dingú li pose un final. Arrivará un día que asó petará, no ña prau dinés pa tantes borchaques y lo ruin es que los que més u están pagán son los més desvalits: los vells, los chiquets y los malals.

Ñá masa politics y masa funsionaris “PA NO FE RES”, tot lo demés ña que feu per INTERNET.

Y yo me pregunto: ¿Y tota eisa chen no te consiansiá, no se donen cuenta de lo que están fen, de verdat qué fan cuan van a la ofisina?, perque no se pot dí cuan va a trevallá. Encara que yo ne conesco a uns cuans que son honrats y trevallen, pero ¿Y los demés?

Serie pa “plantá” una denunsia, pero ¡jolines! Resulte que ara tamé casi totes les coses de la chustisia ña que feles per INTERNET.

Ermitañ, ya no mos quede més remei que fumamos un sigarro, encara que yo no fumo, prendremos un café calén en algún ibuprofeno pal catarro o pa la gripe, que es igual. Y a ver si mos se me pase pronte y mos podem fica una bona chorrada de gin en aigua en foradets y alguns trosets de aigua chelada. Lo llimó y lo ,pepino no fan falta.

Ña díes que més valdríe no haber matinat, ni siquiere haberte eisecat del llit.

Bona nit. Ah, per INTERNET, claro.

FIN.