Ña que tindre cuidau.
Estos díes de abáns vachs posá aquí una charrada contán la trompá que me vachs pegá. Ere una carta que me van traure al Heraldo.
Una amiga meua, dotora, sense donás cuenta qui la firmae, va vore lo títul y li va interesá. Se va posá a llichila y se va estrañá. Lo que contáe aquella carta ere lo matéis que li habíe pasat an ella uns díes abáns. Cuan la va acabá y va vore la firma, me va cridá.
Me va contá que un día se va trobá turigañán, com si haguere pillat un catarro sense importansia, en una poca de tos. Per pura rutina, se va fe lo test y resulte que li va eisí que sí, que teníe lo “bicho”, lo Covid.
No se va preocupá, pos ere mol pasable, casi ni arribae a catarro.
Un paracetamol per si a un cas y prau.
Al atre día se estae duchán y va notá com si se marechare. Com u había aconsellat tans camíns als malals de la seua consulta, se va sentá an tiarra y se li va pasá.
Se va eisecá, pa seguí y atre camí va nota com si sen li anare la llum dels ulls, se va torná a sentá an tiarra. Un ratet més llarc y se li va pasá. Preocupada ya, se va torná a eisecá y va tancá la ducha.
Pero alló no paráe, un camí més va nota que sen li anáe lo cap y atra volta se va sentá an tiarra. Cuan se li va pasá, va cridá al seu home, que tamé es dotó, y que estáe a un atra habitasió.
Se va agarrá al grifo pa está més segura y se va aná eisecán poc a poc.
Ya no sen enrecorde de res més. Lo seu home, que estáe arribán, va sentí un ruido, va entrá corrén al cuarto de bañ y se la va trobá tirada an tiarra, sense coneisimén, en un tall al cap y un charco de sang.
Lo que va pasá dispués va se lo matéis que me va pasá a mi, no tos vull cansá repetinu.
Si sentises que tens malaire, séntat an tiarra, si pot sé chitat, y eiseca les garres, pa que la sang te baiso al cap y ademés perque, si encara aisí te mareches, ya estás tirat an tiarra o sigue no caurás de mol alt y, lo més normal, es que no te fasques cap de chirlet o borraco.
No tingues vergoña, fesu, encara que estigues al carré, tu vals mol més que lo que la chen pugue di o pensá al voret tirat.
Buenos pues aisó séntat o chítat y crida an algú, pa que vingue, te achudo a eisecat y te acompaño al sillón o al llit, hasta que se te paso del tot. Si vas agarrat al bras del atre, encara que te marechos, ell te sostindrá o te acompañará hasta disat an tiarra y te lliurará de la tapasá o de la tamboriná.
Teniu mol cuidau. No sé per qué pasen estes coses, pero ya veeu que pasen.
