Mostrando entradas con la etiqueta PALABRA DE DIOS. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PALABRA DE DIOS. Mostrar todas las entradas

PALABRA DE DIOS, PARAULA DE DEU

http://aguelosebeta.blogspot.com/2017/07/PALABRA-DIOS-PARAULA-DEU.html

PALABRA DE DIOS, PARAULA DE DEU


No ñá alifara mes gran que trovat en algú a qui vas coneise de menuts, vam está un tems chuns, después mols añs sense veuremos, cada un en la segua vida, y ara, al cap del tems, mos han tornat a trová.
Eisa alifara pot se mes gran si los dos parlem chapurriau y podem está parlanlo, sense que a ningú li paresque mal.
Ha segut una trovada de dos amics vells, o dos vells que son amics, o dos amics, vells o yo que sé, que no se veien fae tems. Pero que tenen que agraí a “yo parlo chapurriau” el que mos mantigue en relasió, per mich de la paret, ya que allí podem opiná de los problemes del nostre parlá. Y sabre un del atre, casi tots los dies, casi totes les hores, casi sempre que volem, es una gran alifara donat cuenta que los atres están ahí, están ahí.
L’agüelo “Sebeta” y l’agüelo “Miñonet-Sabinet” han pasat dos hores chuns, que s’els han fet dos minuts.
Qué bé se está cuan se pase bé.
Han parlat de cuan erem menudets, de com am anat creisen, de que, encara que ya am arrivat al final de la vida de trevall, seguim tenin plans, ilusions, que pensem fe asó y alló, com si lo pas al atre costat no estare tan propet.
Segur que si ara  mos pregunteu de que han parlat, ni un ni l’atre mos enrecordarem.
Cosa rara dos homens, casi tots los homens tenim fama de machistes, am estat dos hores chuns y no han parlat de dones, ni de fútbol, fa mol tems que ya no parlem de dones, verdat Jesús??.
Pero mos am enrecordat d’els que sen an anat, en cariño, com cuan estaen en natres.
De los problemes de salut, a ver quí se prenie mes pastilletes al día, de la familia de la sang, tame de la familia de la paret, del veins, an eisit mols noms, no tots, pero casi.
Un atra servesa Jesús? Camarero, dos serveses mes, que estem secs de tan charrá. Que be u estem pasan.
Lo Miñó sap moltes histories y me na contat una mol bona, que no puc disá de contautela a vatres.
En lo teu permis Jesús.
Va pasá fa mooooools añs.
Diuen que Deu, nostre Siñó, va fé lo mon en sis dies y que lo día siat volie descansá, pero avans de sentás, se va dona cuenta de que al mon no li habie donat una manera pa podes comunicá los uns en los atres, per lo que va aná, país per país, donánlos una  forma de entendres, una manera de parlá.
Va pasá per damún de Rusia, “vatres parlareu en ruso”; pasae per Inglatiarra, “vatres parlareu en inglés”; per Rumania, “vatres en rumano”; per Gresia, “vatres en griego”.
Y ya lo pobre Deu, después de tans dies trevallán, se escomensave a cansá del tot, pero seguie…va pasa per Italia, “vatres parlareu en italiá”; per Fransa, “vatres en fransés”.
Ya no podie mes, cuan va arrivá a España. Ere lo país mes difisil, per aisó lo abie disat p’al rade. España sempre done problemes pa tot.
Va escomensá per Cataluña, “vatres parlareu lo catalá”; va seguí per lo país Vasc, “vatres en vasco”, después Galisia, “vatres parlareu en gallego”; per Portugal, “vatres portugués”….
Entonses, se li va ocurrí mirá cap atrás y va veure que, entre Aragó y Cataluña, ñavie un tros que se li avíe quedat sense res, per lo que va reculá, se va fica damún del nostre terreno, tot agotat, y va di “vatres parlareu …” ya no li quedave res y tot cansat mos va dí “VATRES PARLEU LO QUE VULLGAU” y natres li vam fé cas, desde entonses, parlem cada un lo que mos done la gana y que ningú se fico en natres perque es PARAULA DE DEU.
Mol ben contat, Jesús, bon amic, que seguisques be y mos pugam contá unes atres charrades, unes atres aventures de agüelos.