okupes

OKUPES

Un home se trobe a un amic al carré.
- ¿Aón vas?
- Ving de un piso que ting a eise cantó y que mel habíen okupat una parella de chovenots.
- Y ¿Qué ha pasat?
- Que sen han anat.
- ¿Cóm u has pogut conseguí?
- Ha segut fàsil, hay quirdat, me han ubiart, me han mirat, portaba esta escritura del piso a la ma, los u hay enseñat y enseguida m’han fet cas, sen han anat.
- Y ¿Lo garrot que portes al atra ma?
- Ah, ¿Este? Sol ere pa apoyam. Ni siquiera m’han preguntat per ell.

garrot, okupes, agüelo sebeta
// Verbo ocupá: ocupo, ocupes, ocupe, ocupem u ocupam, ocupéu u ocupáu, ocupen.

La vida.

La vida.

- Yayo, ara que estem en lo bicho, morín tanta chen de la seua edat, vusté sap ¿Cóm se piart la vida?

- Mira, Luiset, la vida no sol se piart, cuan un se mor, que tamé. Pero la vida se escomense a piarde a uns atres moméns.

- Se piart cuan te empeñes en viure la vida de uns atres, en ve de viure la teua.

- Se piart cuan en ve de disfrutá cada día, te empeñes en criticá los fallos dels demés. Com si tú no ne tingueres.

- Se piart cuan sempre te estás queisán de que ella te ha fallat, y no busques lo reméi a eisos fallos.

- Se piart cuan te esfonres en los teus fallos y no busques la eisida de allí bais.

- Se piart cuan sempre estás envechán als demés, sense agraí tot lo que ella te ha donat.

- Se piart cuan te quedes quieto, pa no esfonrat al fang, en ve de agarrá aquella branca que te allargue la vida, pa eisí de allí.

- La piarts cuan sol patises per les coses roines, en ve de disfruta de les bones, per menudes o poques que siguen.

- La vida se piart no sol cuan dises de alentá, si no tamé cuan dises de sé dichós, puguen seu an este mon.

- La vida se piart, cuan te olvides de viurela.

- La vida se piart cuan te empeñes en viurela tú sol y no compartila en los demés.

- La vida se piart cuan no disfrutes, del aire, del sol, de les flos y hasta dels nugols que la tiarra te done.

- La vida se piart cuan a tot li busques una esplicasió, en ve de viurela tan sensilla com ella es.

- Viu tú y disa viure als demés, cuidat tú y cuidarás als atres. ¡Viu!


FIN.