Prinsipis y 12

Prinsipis y 12

Als morts matats solien vindre tamé los periodistes pa pode publicá les notisies. Allí estaem natres y al remat ya mos coneisiem. Después tornaem a coinsidí lo día del chuisi. Y a camins hasta preniem un café en ells.
An estos cafés parlaem de tot y an eises charrades se van enterá de les meues fabulasións. Algunes voltes algún d’ells me va proposá escriure eisos casos, fé películes, T.V. Yo sempre vach dí que no.
Hasta que fa un añ (al mes de septembre de 2016), están ya chubilat, me va cridá un de los periodistes de aquells tems. Me va contá que ñabie una oportunidat de fe una película en algún d’els casos que había partisipat.
En un prinsipi, com sempre u habia fet, li vach dí que no. Pero tan va insistí que li vach dí que me u pensaria. Va resultá que, an aquells tems a la T.V. ñabie tres series de la Guardia Sivil y cap de la Polisía. Sempre a ñagut un poc de picadillo entre ells y natres.
Me proponien una serie de la Polisía, la meua polisia, feta per chen de la meua tiarra, per actos de aquí y pa la televisió de aquí, no podía dí que no. Vach fe los papes demanán los permisos a Madrit y a la Jefatura de Saragosa. De tots los puestos me van dí que sí.
Vach tindre un atra reunió en lo periodiste. Li vach contá alguns de los casos en que había partisipat y les historias que sobre ells había preparat al meu cap, pa que ne triare un. Al sentils se va torná boch de la emosió, va pillá lo teléfono y va cridá al directó de la serie.
Me va fe repetí los casos; un atre que se tornae boch, y me va dí, en ve de un, per qué non podem fe més?. Per qué no una serie???
Vam fé lo primé y va tindre tanta audiensia que van vindre de TVE, Antena 3 y Telecinco, a interesas per los casos.
Telecinco va intentá que yo trevallara en ells pa fe algún dels casos; yo vach dí que no, que me habia comprometut en la meua chen y que sol trevallaria en ells.
Bueno pos van comprá la idea y ara estic trevallán p’an ells.
Tota la chen está encantada en los capituls, lo que pase que los han posat a una cadena, la cuatre, que te poca audiensia.
Espero haber contestat a la pregunta que me vau fe alguns de vatres, si no fore aisina, podeu preguntam les vostres dudes e intentaré contestales.
P’acabá que sapiau que estic encantat de está en vatres. Y que me perdoneu, per aber abusat de la vostra confiansa, pa contautos coses meues que a lo pichó no tos interesaen pa res.
Grasies per haberme aguantat estos dotse dies. Que en realidat son coranta añs, mol resumits. Me au fet recordá moltes coses que hay posat aquí y moltes atres que se han quedat al meu cap.
No soc cap de persona estraordinaria, sol soc un fill de la nostra tiarra que porte dintre la forsa del chapurriau y la a fet trevallá. Sol soc un com vatres. Un mes de vatres.

FIN. (Se a acabat)